Atxuuuuuuus! (un esternut) aquesta nit he passat fred, moooooooooolt fred.
Anem a una de les anècdotes que ahir no vaig explicar per manca de temps.
Veig al lluny com pugen caminant la costa del meu carrer una parella amb un nen al seu cotxet.
Vaig pensar, ja veurà s com aquests amb aquesta cara de despistats em preguntarà n alguna cosa i… dit i fet.
S’avança l’home uns quatre metres i em pregunta:
Per anar al monestir i veure el museu Thyssen-Bornemisza anem bé per aqu�
Si, tot recte.
Tot recte?
Si (deuria estar sord per a fer-me repetir ¬¬)
Grà cies.
De res.
L’home torna amb la seva nena i li diu que tot recte. Segueixen caminant, passa l’home pel meu costat (jo estava aturat) i arriva el torn de la dona, ais aquests dones desconfiades…
Hi ha un cartell que diu que és cap a la dreta
Vaig moure el cap pensant en la poca confiança que li devia tenir al manso que el fa avançar per després tornar a preguntar ella. Hi ha molta gent que això ho fa, si no us fieu ANEU VOSALTRES primerament però no feu perdre el temps, ni al manso, ni al pobre (en aquest cas jo) a qui pregunteu.
Vaig respondre: Les indicacions les posen pel cotxes i vosaltres aneu amb co-txet (una grà cia que va tenir èxit perque va exclatar a riure)
Em va donar les grà cies i va marxar a reunir-se amb el seu noi i seguir pujant la costa
Passeu un bon dia!
Escribe un comentario