EL Aniversario del Día.
Nueva sección (de aquella manera) para un bonito día.
Tal día como hoy, de hace 25 añitos, nació una amiguita mía muy especial.
Felicidades Peque!!! I per molts anys!!!
Y no te estreses mucho ;p
Cineando... Ando!!!
Meses atrás, el company opinaba sobre la película Sr. y Sra. Smith.
Pues por fin me he puesto por faena y la he visto. XDDD
Y si, estoy de acuerdo en que Jolie sale muy atractiva en la peli. Pero personalmente, sus momentos potentes y que le ponen a uno, es cuando va vestida como una ama de casa (bueno, no se como explicarme, pero yo me entiendo XDDDD).
Quizás sea cosa de lo que llaman M.I.L.F. (Mother I´d Like to Fuck) o como decian en la versión doblada de American Pie 2 o 3 M.Q.M.F. (Madre Que Me Follaría).
Todo normal. Hay gente que le ponen las gordas, las asiáticas, ect etc.
Pues eso, lo mejor de la peli es eso y las escenas de discusiones entre ellos mientras van acribillando gente. Gran momento en que ella le dice a él que se ha tirado a mas de 300 hombres y a él se le cae la cara al suelo. XDDDDD
Poco más por hoy. Me voy a cenar.
Quien sabe, llevo dias pensando en llevarme el portátil al trabajo y así ver pelis que tengo pendientes de hace meses, en la hora de comer, en vez de pasarla durmiendo o intentándolo.
Nanit, y me repito:
¡¡¡Felicidades Peque!!!
Escoltant...
OBK - Historias de Amor.
Otro clásico.
Dimecres, 26 d'octubre de 2005. 22:45h
|
|
Princep
|
Bones!
Al final, fora d'hores.
La inútil del día
La verdad es que la historia del día no entra dentro del todo en esta sección, pero se
merece estar, ya veréis.
Como he ido comentando estos días, he estado de compras, no os voy a aburrir con detalles,
pero sí nos vamos a quedar con un producto en concreto que compré. Situémonos.
Ayer tarde, después de mucho caminar de un lado a otro de la ciudad, me decidí a entrar
a una tienda de confección a comprar una prenda en concreto.
Entré en ella porque es la que me habían recomendado, cuando justo en la manzana de encima hay
otra más grande y famosa. Me habían dicho que era más barata que la mayor, así que allá entré a comprar
lo que necesitaba.
Entro a la tienda, hablo con la dependienta, le explico lo que quiero y cómo lo quiero, el color
que quiero y tal. No tienen exactamente lo que pido, así que harto de vagar me quedo con algo
muy similar y me voy a casa.
Llego a casa, me lo pruebo de nuevo y veo que no me queda nada bien, ahora me doy cuenta que
es horrible y no me queda nada bien. Las prisas y el cansancio son malos para casi cualquier cosa.
Mañana por la mañana iré a devolverlo, pienso y sigo a mis cosas, ya en casa.
Antes de acostarme, pongo la alarma (despertador) en el mòbil (adoro escribir mòbil) para levantarme
temprano y aprovechar más el día.
Me ahorro la parte de la ducha, el estar envuelto en una toalla, esas gotitas de agua que resbalan por mi cuerpo y todas
esas cosas que, a bien seguro, a algunas personas les gustaría leer y otras probar y comprobar personalmente también :p
Como decía, iba con la intención de devolver la prenda, me devolvieran mis 39 euros e ir
a comprar posteriormente otra prenda a otro lugar. Entro en la tienda.
Bon dia, en què el puc atendre?
Bon dia, vinc a tornar això (li poso a sobre del taulell la mateixo bossa amb la roba).
Com és que ho vols tornar?
Perque no és el que vull, jo volia (li explico el que vull). Ahir m'ho vaig quedar, perque
em vau dir que no en teníeu, però no m'agrada el color (es veritat, és horrible i no fa per a mi).
I llavors què és el que volies?
Li haig de reexplicar el mateix que vaig explicar el dia anterior, i que com no tenen
exactament el que vull ho torno.
Et faré un vale...
No vull un val, vull diners.
En aquest moment, fa acte de presència l'ama del negoci, tota empolainada (al igual, luego escribo versión española), es nota que té diners.
L'ama li pregunta a l'empleada, què vull i li explica, que el noi ahir va comprar això, ho vol tornar i vol els diners.
La ancianihostias es dirigeix a mi i torno a explicar que aquesta roba no és el que em cal i vull
els meus diners. Em diu què vés a saber si no l'he fet servir ja. Li dic que ho vaig comprar a prop de les vuit d'ahir i no són ni les onze del matí.
Em diu que em farà un val, que a tots els comerços fan vals quan es torna un producte.
Dic que no vull un val, vull diners, jo he pagat amb bitllets, no he pagat amb vals. Em diu que fins i tot
a El Corte Inglés quan tornes alguna cosa t'ho bescanvien per un val (no ho recordo, de fet no accepto vals d'enlloc, recordeu, pagueu amb diners no amb vals),
però que farà una excepció i em tornen els diners.
Encara que m'ho ha dit i ha donat l'ordre de tornar-me els diners, insisteix.
Pensa que ja em fet caixa
Doncs la desfàs (aquí he estat graciós xDDDD), li dic.
El vale per la teva dona, un parent, per comprar això o...
És que no ho faré servir mai, ho necesito per demà i no m'ho podeu servir.
S'ha rendit en menys de minut i mig d'estar jo a la botiga, cada cop trigo menys a aconseguir el que és just, ja que li diu a l'empleada que
em torni els diners, això si, desprès de preguntar-li la quantitat.
Mentre la dependenta va a la caixa, segueix parlant la vella.
Que sàpigues que a tot arreu fan vales, i que faig una excepció. Si estigués sola la nena (la dependenta és una nena, però propera als 60) et farien un vale, perque són les ordres que tenen.
La dona torna a preguntar-me de nou, què és el que vull, i li torno a explicar, sí un altra vegada... no és el que busco, no en teniu del color que vull, m'ho vaig quedar, etcètera.
Un minut més donat-li voltes al meteix tema, que si t'ho podem retallar i fer a mida, cordills!, ho vull ara!, ja sabeu, volem les coses per ja :p
Torna-li els diners al noi, li diu la vella a la menys vella, que encara està a la caixa.
El que deu passar és que l'has trobat a un altra lloc més barat, em diu.
No, nomès és que no ho vull, i el que vull no ho teniu i això és tot, li dic.
És la veritat, no tenim costum d'explicar mentides, més que res perque amb l'aprosèxia a menys mentides menys coses cal recordar, qüestió de vagància mental :p. Encara no havia anat a més botigues, ni sabia si estaria més barat o més car.
Em tornen els 39 euros, dic adéu bon dia i marxo amb el que és meu :D
En menys de 3 minuts, i ja sense la roba, poso rumb cap a la botiga amb fama de tenir preus elevats.
Trobo la peça que buscava, de color, mides i tot, per 5 euros menys!.
Un altra dia seré menys inútil (d'aquí la justificació al títol d'avui :p) i entraré abans
a totes les botigues, ja que havia passat com cinc vegades per davant i no vaig voler fer cas del meu instint per entrar a preguntar, que no costa res.
Y ya sabéis, reclamad vuestro dinero, no aceptéis un vale si eso no es lo que queréis.
En caso de no querer devolverme mi dinero, llevaba pensado de casa pedir la hoja de
reclamaciones y en caso de no facilitármela o entregarme un libro no oficial, llamar a la Guàrdia Urbana,
para que tomen nota. No sería la primera vez, aunque cuando aprietas donde se debe, te devuelven hasta el último centéssimo,
aunque sea a desgana.
Hacedme caso, ya sabéis: palabra de sabio, palabra de Princep :p
Ya me olvidaba, vía traductor automático la versión español.
Lástima que traduce apolainada como toda acicalada en vez de emperifollada que es la palabra
que describe lo que quería decir con mayor exactitud. El resto de la traducción no lo he leído, que hay sueño.
Fins demà!
El temps
Día en la calle, día caluroso y fresco a la vez
15º 87% 15º
Tú ya te entiendes, ¿verdad?
Escoltant:
Lucie Silvas - Don't look back
Dimecres, 26 d'octubre de 2005 23:59h (02:48) 452
| |
|